PETITA SÍNTESI I CONCLUSIONS

L’actuació en l’educació no formal per part del/a psicopedagog/a i en aquest cas com a mi mateixa, m’ha permès conèixer  la dificultat que representa haver de coordinar tots els elements necessaris perquè un projecte es realitzi de forma correcta i adequada.

Gràcies a la tutora de pràctiques de l’Institut-Escola Pi del Burgar i la resta de l’equip directiu, m’han ajudat molt en el procés de desenvolupament del Practicum II. Concretament per   les seves recomanacions, la seva coordinació, els seus suggeriments, les seves pautes... que han fet possible el bon resultat d’aquest projecte.

El fet de desenvolupar una part més teòrica i després poder-la posar en pràctica en un grup desconegut per mi mateixa, m’ha animat a continuar endavant i crear nous  projectes per aconseguir nous objectius.

Davant la pròpia experiència, crec que el paper del psicopedagog/a i té molt a veure com a fil conductor del desenvolupament de la pròpia activitat:

   Motivació per part del monitoratge + ACTIVITAT + inclusió alumnat amb NEE

El monitoratge ha complert per la seva part en les activitats proposades, tant les més teòriques com les més pràctiques i amb la il•lusió de programar possibles extraescolars amb la inclusió de tot l’alumnat.

                                                    Com més serem més riurem...

Tots som especials a la nostra manera, perquè no hi ha cap ésser humà estàndard o comú. Tots som diferents. Alguns hem perdut la capacitat de fer servir una part del nostre cos a causa de malalties o d'accidents. Però això no té importància; només és un problema mecànic. Allò que és veritablement important és que conservem l'esperit humà, la capacitat de crear.

Stephen W. Hawking

FASE 9: AVALUACIÓ SOBRE ELS RESULTATS ACONSEGUITS

OBJECTIUS:

•    Avaluar els continguts presentats i la metodologia emprada durant tot el procés d’assessorament.  
• Valorar el treball i l’esforç de l’equip de monitors/res. 
• Suggerir estratègies de seguiment i implementació del projecte.  Determinar l’efectivitat de les pràctiques.

28 i  29 de maig

Avaluar els continguts presentats i la metodologia emprada durant tot el procés d’assessorament.
Valorar el treball i l’esforç de l’equip de monitors/res.
Suggerir estratègies de seguiment i implementació del projecte.
Determinar l’efectivitat de les pràctiques

Durant aquesta sessió i amb la presència de l’equip directiu i de tot el monitoratge em iniciat la sessió recordant com tenia la PORTA l’alumnat amb NEE davant les activitats extraescolars i en aquests moments, ens atrevim a oferir-li la possibilitat de compartir uns moments divertits.
Ens he entregat uns qüestionaris de valoració i avaluació que entre avui i demà que el retornin (algun ja l’he pogut recollir i així avançar feina). Encara que hem fet la cloenda de la petita formació, qui pugui i l’interessi podrà assistir el dijous a l’activitat.

EXEMPLE VALORACIÓ DE LA FORMACIÓ

S’han complert les teves expectatives?

     Molt.
     Bastant
     Poc.
     Gens

Quin o quins problemes de la pràctica de monitor/a m’ha ajudat  a resoldre?

    


1.    Sento que he adquirit coneixements nous ?

     Sí
     No

I altres ..........

ENQUESTA D’AUTOAVALUACIÓ
Quines són les peces claus del monitor/a
Quina importància tenen les activitats extraescolars.
........

Les conclusions finals les realitzaré en tenir tots els resultats.

La verdadera amistat és com la fosforescència, resplendeix millor quan tot s'ha enfosquit.

Rabindranath Tagore (1861-1941) Filòsof i escriptor indi.

FASE 8: REFLEXIÓ

OBJECTIUS:

•   Recollir i formular  les estratègies sobre com introduir l’educació especial en la   programació  amb la finalitat de que sigui avaluada l’adquisició dels seus objectius i continguts. 
•  Avaluar si els objectius de l’activitat de formació s’han assolit.

21 i 22  de maig

Realització d’una avaluació formal i informal de la intervenció a partir d’un qüestionari i una entrevista amb tot el monitoratge i l’equip directiu.
Preparació de la sessió de reflexió. Durant aquesta sessió, a part d’organitzar i registrar tota la informació m’he dedicat ha redactar els punts de reflexió tractaran en la següent sessió: en petit grup els/les monitors ha d’enviar un missatge de motivació, de força, de grup i coratge cap a nous reptes. 
Ex: envia un somriure a cada companya/a, posa tots els retoladors dins de l’estoig i si no hi caben , no n’hi posis cap...
No es tracta de contestar cap qüestionari perquè ja ho farem en una altra sessió, sinó d’aportar i discutir tot allò que els pugui servir de debat per millorar un  nou repte.
Aquesta sessió ens va fer adonar que hi ha encara moltes coses que podem fer amb l’alumnat i que no les posem amb pràctica.
A part de moltes noves idees, es va proposar si es podia portar una de les activitats proposades amb un grup d’alumnes amb NEE de primària.

23 de maig

Després d’una completa sessió amb els/les participants vaig organitzar i guardar la informació per tal d’intentar complir les seves demandes. Tot i això, totes, no em toquen a mi.
La que si que he demanat és la de poder realitzar l’activitat de Com podem preparar un bon plat?
No hi ha cap problema per realitzar l’activitat amb l’alumnat de Primària amb NEE, però ho hauríem de fer en horari escolar ja que aquest alumnat no assisteix en cap classe extraescolar. A més, fora de l’horari escolar realitzen altres activitats fora de l’escola. Per tant, intentarem realitzar aquesta activitat la setmana del 28 de maig per tenir temps de demanar-ho a les famílies i una millor organització (ja sé que serà molt tard però es tractarà d’una experiència de més a més).

24 de maig

He dedicat aquesta jornada a parlar amb les famílies i començar a preparar la jornada d’activitat Com podem preparar un bon plat?
A més estic confegint els primers esborranys pels qüestionaris d’avaluació i valoració: s’han complert les teves expectatives, sento que he adquirit coneixements nous, quines són les peces claus de les NEE...

25 de maig

Ha estat una sessió on ha assistit tot l’equip directiu per tal de poder presenta’ls-hi el desenvolupament del treball i el resultat adquirit. A més, hem concretat la data per desenvolupar l’activitat Com podem preparar un bon plat? I es farà el dijous, dia 31 de maig per la tarda durant l’horari escolar.
A veure vindre el resultat.

FASE 7 : POSAR EN PRÀCTICA EL PLA Introducció d’extraescolars amb alumnat amb NEE.

OBJECTIUS:

•   Presentar i posar en pràctica el nou projecte.  
•   Reflexionar sobre les aportacions i millores que poden oferir els monitors durant la pràctica.  
•   Ser capaços d'extreure les conseqüències que els aspectes anteriors tenen per a l'organització i planificació de l'orientació

14  de maig

Conviure junts i intercanviar experiències.

Aquesta sessió l’hem dedicat conjuntament amb un grup d’alumnes que normalment dedica una extraescolar de hip-hop (normalment no hi assisteix alumnat amb NEE, però avui ha assistit un alumne amb síndrome d’Àspenger més 7 companys/es de primària). Els/les monitores  més de poder viure la seva pròpia experiència han pogut observar com es desenvolupava l’alumnat dins de l’activitat de Què podem fer amb aquests materials?

(Per aquell monitoratge que no ha pogut viure amb directe l’experiència, s’ha realitzat una gravació per poder fer un anàlisi una propera sessió).

15  de maig

Aquesta jornada l’he continuat dedicat a la programació de les activitats extraescolars. A part de completar les parts corresponents als seus objectius, continguts... he estudiat la manera de com classificar els materials i els aliments (segons cada activitat) al llarg del curs.

Per exemple, en l’activitat, Com podem preparar un bon plat? Els aliments  que oferim a l’alumnat poden estar relacionats segons l’estació de l’any: a l’estiu (síndria, enciam, cireres, pèsols, maduixes).

I no he acabat en una sessió, si no que pot donar per tot un  curs si tot va bé, o més.

16  de maig

Discussions, debats, acords, entre els implicats.

Després de la projecció del vídeo de la sessió d’extraescolar Què podem fer amb aquests materials? Amb un  grup de vuit alumnes davant de: una capsa de cartró, un rotllo de paper de cuina, un tros de paper d’alumini, un tros gran de paper d’embalar, dues cordes de 1 m de llargada, 5 ampolles (aprofitarem almenys 2 materials reciclats).

Cada participant ha mostrat la seva gran curiositat en observar tot allò que un nen/a es pot arribar ha inventar amb un tros de cartró.

Després hem entrat en qüestions més detallistes, comparatives entre els més tranquils i els més nerviosos, els que són més tímits o els que són més llançats. Aquells que són més creatius i els que no ho són tan...

L’alumne amb síndrome d’Àspenger li ha agradat molt tot allò i ha demanat si ho podia tocar. Ha començat a tocar a caragolar, a canviar-lo de lloc... Hem pogut observar tot allò que poden arribar a fer amb uns materials.

La gravació durava trenta minuts perquè després es tractava de realitzar una activitat conjunta entre tots: que podem construir amb aquests materials: Una casa, un cotxe... van construir una tenda de campanya amb la seva barana d’ampolles.

17  de maig

Vaig estar recollint  tota la informació que havia anat recopilant tots aquests dies i revisant la programació, l’experiència amb el monitoratge, amb un grup d’alumnes, els acords i els comentaris dels participants i tot allò que anat quedant pendent en alguna fase (acabar alguna gràfica...).

18  de maig

Juntament amb la tutora hem fet un repàs i una valoració del que ha estat aquesta fase i aquesta posada en pràctica del monitoratge i d’algun alumne/a.

Creiem que el programa es desenvolupa correctament i els resultats van sortint força favorables.

Un dels llibres que us recomano en aquesta fase, ja que he parlat del Síndrome d’Aspenger :

Percepción Sensorial en Autismo y Asperger,  por Olga Bogdashina

FASE 6 : PROGRAMA D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I L’EDUCACIÓ ESPECIAL

OBJECTIUS:  

• Establir els criteris per introduir l’Educació Especial (diversitat) en la línia pedagògica del centre. 
• Establir els objectius i continguts que volem assolir amb els alumnes.   
• Iniciar la programació d’activitats dins del currículum per aconseguir els objectius.

7 , 8, 9 i10 de maig

Durant aquest dies s’ha elaborat el pla de treball com a formació pels monitors/res i les programacions de les activitats extraescolars que es proposen per l’alumnat amb la inclusió de NEE.
Índex del programa per monitors/res: 

•    Introducció: presentació, informar dels objectius d’aquest assessorament, de quina és la finalitat d’aquesta formació. 
•    Característiques de l’alumnat de 3 a 12 anys: Deixar que els participants aboquin allò que ja saben i després entregar un petit recordatori de qui són els nois i noies d’aquestes edats. 
•    L’alumnat amb NEE: joc de descoberta de l’alumnat amb NEE (els participants haurant d’esbrinar quines són les característiques que presenta cada tipus de NEE present a l’escola. Ex: Síndrome d’Asperger (fixacions, alteració, repetició...) 
•    Les activitats extraescolars amb  inclusió d’alumnes amb NEE. (per què creiem que són necessàries, avantatges, inconvenients... debat). 
•    Proposta de dues activitats extraescolars per diversitat d’alumnes:

                                    Com podem preparar un bon plat
                                    Què podem fer amb aquests materials?
(presentació de les dues activitats amb tota la seva programació. Es posarà en pràctica amb els participants per tal de què en puguin fer la valoració).

Per altra banda, estic realitzant la programació (objectius, continguts i activitats...) per poder posar amb pràctica, en els propers, almenys una d’aquestes activitats  extraescolars amb l’alumnat de l’Institut-Escola  Pi del Burgar (de diferent edat i amb diferents característiques).



11 de maig

Revisió de l’elaboració de la informació recollida i el material elaborat durant aquest dies (de 1 al 4rt punt). Hem modificat allò que s’ha cregut més oportú. Cal acabar d’estructurar correctament la informació complementar-la per el temari a punt.


Gallifa, J.; Piñot, L. (1986): En equip. Programa i animació d’activitats de
temps lliure. Raima. Barcelona
Urquía, B.; Pérez-Portabella, Francisco J. (1978): Orientaciones
psicopedagògicas para la integración del deficiente. Editorial CEPE. 3ª edición.
Madrid
Verdugo, M. (dir.) (1995). Personas con discapacidad. Siglo Veintiuno de
España Editores, SA. Madrid.
 Weber , E. (1969): El problema del tiempo libre. Editora Nacional. Madrid

FASE 5 : PLA D’ACTUACIÓ

OBJECTIUS:

•     Desenvolupar en el grup de monitors/res un procés de formació i canvi de concepció respecte a les relacions interpersonals entre els diferents components de la comunitat educativa.
•  Donar a conèixer les bases de l’educació especial i l’aplicació d’instruments i estratègies per conèixer les competències socio-emocionals.

2 de maig

Pluja d’idees sobre diferents tipus d’activitats extraescolars.
Una vegada revisades les respostes dels participants i tal com s’havia detectat existeix força interès per la inclusió de l’alumnat amb NEE en les activitats extraescolars, però la manca de recursos no els permet aconseguir aquest objectiu. Per la seva experiència i el tipus d’activitat que estan desenvolupant en aquest moment (anglès, futbol, rítmica, hip-hop) no les veuen gaire adequades, sobretot per aquells/es que presenten disminucions físiques.
Han sorgit diferents propostes: taller de cuina, d’artística, de teatre, de conte contes, d’emocions...
Davant  les propostes dels participants i el grup de treball, em plantejo triar dues activitats extraescolars per programar i posar en pràctica.

3 de maig

Selecció de les activitats més motivadores i viables per l’alumnat amb NEE.
De les activitats triades pel grup de monitors/res: “com podem preparar un bon plat i que podem fer amb aquests materials” . He estudiat si és possible que l’alumnat amb NEE de l’Institut-Escola Pi del Burgar hi pugui assistir i gaudir de si mateixa.
Crec que són activitats que es poden adequar a qualsevol nivell, amb la utilització de materials atractius i motivadors amb l’objectiu de la seva manipulació i la transformació de cadascun d’ells.
Un bon plat: enciam, arròs, plàtan i iogurt. L’alumnat podrà tocar, arrugar, aplanar, doblegar, caragolar...
Fulles i flors: tocar, olorar, aixafar, enganxar...

4 de maig

Consultar amb la tutora si les idees triades són les adequades.  Revisem el tipus d’alumnat present a l’escola i les seves característiques. Proposo les activitats extraescolars i em dóna el vist-i- plau per tirar-ho endavant. Tot i això cal posar en pràctica per saber si realment és ideal o no la idea.

FASE 4 : L’EDUCACIÓ ESPECIAL

FASE 4 :   L’EDUCACIÓ ESPECIAL

OBJECTIUS:

Ä     Prendre consciència com a monitors/res que amb la interacció amb els alumnes contribuïm a la seva construcció personal.

Ä     Desenvolupar la necessitat de formar-se per poder educar posteriorment als alumnes en NEE:

·       Consciència i regulació emocional.

·       Autoestima.

·       Habilitats socio-emocionals.

·       Habilitats de vida.

Ä     Descobrir les emocions del monitoratge dins de l’entorn extraescolar associant emocions a la feina de cada dia.

23 d’abril

Elaborar una graella amb les diferents valoracions de l’alumnat amb NEE que forma part del centre.

Vaig elaborar una taula amb tot l’alumnat amb NEE i les seves característiques. D’aquesta manera podré conèixer els seus trets principals i estudiar cada cas en particular.

La graella esta composta pels diferents nivells d’edat que ens trobem al centre (des de P3 a 2n d’ESO. Per altra banda, si es tracta d’alumnes amb NEE (amb dictàmen o pendents de valoració), NEE SOCIALS, NEE NOU VINGUTS, UEE/USE o AA. Cada requadre l’he emplenat amb el nom de l’alumne/a i especificant el tipus de síndrome que presenta si es que està definit.

En tractar-se d’un centre de 3 a 16 anys, presenta una diversitat d’alumnat amb NEE i amb característiques diferents. Tot i així, es tindran presents per l’elaboració del projecte.

24 d’abril

Reunió amb la tutora per  fer un seguiment del desenvolupament de l’activitat.

Hem continuat la revisió i modificació de la informació recollida al llarg de la setmana del 16 al 20 d’abril. Deixant plasmat i acordats el diferents punts que cal desenvolupar al llarg d’aquesta setmana:

·       Observació de l’alumnat amb NEE.

He intentat observar directament a l’alumnat amb NEE i comprovar quines són les habilitats que poden desenvolupar i quins són els seus límits. Tinc previst de continuar aquesta tasca per completar l’exercici. Tot i que no m’és fàcil coordinar el meu horari amb la presència d’ells/elles en el centre (he demanat dues de les hores de suport en el centre, poder-les destinar a la visita de l’alumnat).

·       Continuar estudiant cada NEE

A partir dels trets principals de cada NEE i l’estudi que presenta cada alumnat he anat coneixent l’alumnat i les seves necessitats.

·       Emplenar la graella amb característiques que presenta cada tipus de NEE.

Després d’elaborar la graella i haver conegut els trets principals de cada alumne/a he emplenat la graella per tenir de forma més esquemàtica les diferents NEE que comptem en l’escola Pi del Burgar.

Coll, C., Ponce, A., Vega, B. (1998). Ocio y personas con retraso mental. Editorial CCS.  Madrid.

Echeita, G. (1997): Atenció a la diversitat i necessitats educatives especials. Universitat Oberta de Catalunya.Edició experimental. Barcelona

Gallardo, Ma. V.; Salvador, Ma. L. (1994): Discapacidad motorica. Aspectos psicoevolutivos y educativos. Ediciones Aljibe. Archidona (Malaga)

25 d’abril

Vaig entregar el qüestionari a els participant per tal d’esbrinar quins coneixements en tenien sobre l’alumnat amb NEE present a l’escola, quines eren les seves mancances i les seves habilitats davant de grups de treball... Calia que abans de divendres me’l presentessin per tal de poder conèixer el punt de partida dels nostres participants.

L’activitat consistia en una presentació i una explicació de quin era l’objectiu d’aquella activitat i demanar la realització de l’exercici de manera adequada.

ENQUESTA: Registre per detectar el punt de partida

Intentarem reflexionar i donar resposta a  les següents preguntes per determinar la pròpia visió:

1.      Has desenvolupat  mai cap activitat amb la inclusió de l’ alumnat amb NEE? Si és que sí quina?

2.     Per quin motiu creus que l’alumnat amb NEE no assisteix a les extraescolars?

3.     Creus que és un inconvenient que l’alumnat amb  NEE formin part del grup de treball de les activitats extraescolars? Per què?

4.     T’agradaria viure aquesta experiència i compartir-la amb altres companys i companyes? De quina manera?

5.     Quin tipus d’activitat extraescolar veus més adequada per la inclusió d’ alumnat amb diversitat? Posa almenys un exemple.

26 d’abril

Vaig estar pendent de les primeres entregues dels qüestionaris i donar resposta davant qualsevol dubte.

Amb l’ajut de les primeres respostes ja vaig començar a tenir una primera idea del grup de treball: quines eren les seves intencions, les seves necessitats i interessos...

27 d’abril

Junt amb la tutora  vam revisar els treballs entregats pels monitors i poder descobrir de quin tipus de grup es tractava. A més vam començar a deixar anar alguna idea per poder desenvolupar en la pràctica.

	Activitat...	Motiu...	inconvenient	experiència	exemple
Participant 1

FASE 3 : ASSESSORAMENT. Assessorament per introduir alumnes amb NEE a activitats extraescolar.

OBJECTIUS:

•     Reflexionar a partir de situacions significatives el “problema” a resoldre.    
•     Definir els objectius a desenvolupar

16  d’abril

Elaboració d’entrevistes, qüestionaris de reflexió i registres per recollir la informació dels aspectes educatius, personals i socials necessaris per  a la intervenció.

Vaig intentar elaborar un seguit de  preguntes que em portin a conèixer els aspectes educatius del centre. Aquesta entrevista es desenvoluparà a l’equip educatiu i a algun membre del claustre.
També he començat a fer un esborrany de les diferents qüestions que em portaran a conèixer millor les necessitats del centre, les característiques dels monitors/es i saber i quin ha de ser el punt de partida de la intervenció no formal




17  d’abril

Observació directa a l’aula i al pati i posterior anàlisi de la situació de les relacions interpersonals al centre.
Tant aquest dia, com altres de la setmana, vaig acudir en les diverses activitats extraescolars que es porten a terme a l’institut-escola Pi del Burgar: futbol, anglès, música i  Hip hop.
Vaig poder observar que cap dels alumnes amb NEE assisteixen en aquestes activitats. Els/les monitors/es no sabien el per què de la qüestió, però la seva resposta es generalitzava en: no són classes preparades per assistir-hi aquest tipus d’alumnat i tampoc s’havien plantejat el cas.




18  d’abril

Reunió amb l’equip directiu per identificar, aclarir i compartir els diferents problemes que es troben en la seva tasca.

Fou una reunió complexa, ja que presentaren la necessitat de desenvolupar : 
FORMACIÓ AL MONITORATGE PER TAL DE FOMENTAR EXTRAESCOLARS AMB ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.

Es tracta d’un tema aparcat en aquest centre, però creuen que es necessita donar la possibilitat del servei de les extraescolars a tot l’alumnat present a l’escola.
Vaig presentar quina era la meva intenció davant la seva problemàtica i com hi intervindria.




19  d’abril

Recollida i anàlisi de la informació de la documentació interna de l’escola i de les dades dels alumnes i famílies per conèixer les característiques de l’alumnat i el tractament de les actituds, metodologies i estratègies que s’utilitzen.

Amb l’ajut de la tutora externa i de la secretària del centre, vaig poder consultar la documentació necessària per estudiar els casos d’educació especial que ens trobem en el centre.
Com que ens trobem amb alumnes que estan pendents de valoració per part de l’EAP, vaig trobar necessari comentar els trets dels alumnes amb algunes de les professores d’educació especial  i de l’USEE. Elles em van ajudar a completar el seu historial i poder conèixer quins són els trets característics que presenten.



20  d’abril

Reunió amb la tutora per  fer un seguiment del desenvolupament de l’activitat.

Em vaig trobar amb la tutora externa per consultar tota la informació recollida al llarg de la setmana. Però, no vam poder acabar l’activitat.
Mentre, vaig seguir treballant amb la recerca d’informació, ja que alguns dels punts treballats durant la setmana, havien quedat incomplerts.

FASE 2 : DETERMINACIÓ D’UN ÀMBIT DE MILLORA

OBJECTIUS:

•     Conèixer i aprofundir en les diferents aportacions teòriques, base conceptual del projecte. 
•     Identificar les necessitats d’intervenció: anàlisi del context i recollida d’informació.

10 d’abril

Recollida de material, lectura i reflexió de les diferents aportacions teòriques:
•    Concepció socioconstructivista d’ensenyament / aprenentatge.

Aquest dia em vaig dedicar a consultar diversa informació sobre:  socioconstructivista d’ensenyament / aprenentatge. Tot i trobar molta informació relacionat amb el tema, vaig fer un buidat i anotar allò més interessant i més útil pel meu projecte. Com per exemple:
“El constructivisme parteix del plantejament que un coneixement construït per l'aprenent mateix és més fàcilment transferible a noves situacions, o situacions similars, que coneixements adquirits més o menys mecànicament.

Hi ha tres factors que intervenen en el procés d’aprenentatge
factors interns (processos cognitius),les seves experiències (coneixements acumulats), factors ambientals (proveïdors de noves experiències)
Socio-constructivisme. Basat en moltes de les idees de Vygotsky, considera també els aprenentatges com un procés personal de construcció de nous coneixements a partir dels sabers previs (activitat instrumental), però inseparable de la situació en la que es produeix. Els dóna connectant l’experiència personal i el coneixement base de l’estudiant i es situa en un context social on ell construeix el seu propi coneixement a través de la interacció amb altres persones. (Piaget)

Com a objectius educatius es planteja:
•    Potenciar el desenvolupament del discent i promoure la seva autonomia moral i intel•lectual.
•    Contribuir a la gènesis de persones capacitades a fer coses noves.
•    Formar ments crítiques, que puguin verificar i no acceptar tot el que se’ls ofereix.
•    Assolir el pensament racional.
•    A l’ensenyament l’objectiu consisteix en afavorir en l’aprenent la construcció significativa i representativa de l‘estructura del món, i capacitar-lo perquè pugui elaborar i interpretar la informació existent.



11 d’abril

Recollida de material, lectura i reflexió de les diferents aportacions teòriques:
•    Les aportacions de la teoria sistèmica i de la comunicació humana.
Ha estat una altra jornada de treball teòric, la qual em vaig dedicar a buscar diversa informació sobre la teoria sistemàtica i la comunicació humana en relació a la “formació al monitoratge per tal de fomentar extraescolars amb alumnat amb necessitats educatives especials”:

La pedagogia sistèmica és l'art d'ensenyar des d'aquesta mirada amplia que ens permet veure l'organització, interacció dels elements de l'escola i l'estructura espacial que conforma, el lloc i funcions de cadascun dels seus elements, així com les pautes que connecten la família i el diferents elements de l'escola. Es l'aplicació dels ordres que ha descobert Bert Hellinger a totes les facetes del fet educatiu, en la organització del centres educatius, dels equips docents, la relació família-escola, el treball a l'aula, tutoria, relació professors-alumnes, professors-professors, en el continguts curriculars, en les relacions entre alumnes, en intervencions específiques, atenció a la diversitat, etc.

La finalitat essencial es trobar l'ordre natural, identificar els desordres i ocupar el lloc que ens correspon, sigui com a pares, mares, com a professors o com alumnes.
La pedagogia sistèmica  es refereix a  contextualitzar a tots els elements del fet educatiu i percebre els ordres i desordres que es donen en un moment donat. L'enfocament sistèmic posa la mirada en la connectivitat relacional. L'epicentre del succés és l'acció recíproca tant sigui entre òrgans, components d'una família, d'una escola o de qualsevol grup humà, per tant és una educació centrada en la relació i els vincles. Suposa ampliar la mirada a totes aquelles dimensions que estan incidint en la nostra vida.







12 d’abril

   Recollida de material, lectura i reflexió de les diferents aportacions teòriques:
•    Concepció humanista:



Estimula la presència renovadora en la societat per aconseguir que sigui més humana i més justa.

Concreta la realització gradual i progressiva dels nostres objectius, amb la col•laboració de tots els membres de la institució.


Fomenta la voluntat d'apropar-se a l´alumne/a i a les seves famílies, per mitjà de l'acció tutorial, xerrades orientatives i docència personalitzada


Afavoreix l'amor i el respecte per la natura, immersos en un ambient urbà, connectem amb ella, per a desenvolupar la sensibilitat dels alumnes i d'aquesta manera, aconseguir un bon equilibri físic i psíquic.


Fomenta la síntesi i la coherència per a aconseguir un nivell acadèmic d'un alt grau d'excel•lència



  13 d’abril

 Elaboració de la síntesi del marc teòric i legal, definint les idees bàsiques que fonamenten la intervenció.

      Presentació: Com treballar les extraescolars a l’escola? :

El marc legal contempla que l’alumnat amb NEE ha de veure ateses les seves necessitats educatives d’igual manera que s’atenen les d’aquells altres alumnes que presenten necessitats educatives de suport per a discapacitats, dèficits cognitius, o trastorns del desenvolupament i de la conducta. Així ho contempla la Llei Orgànica de l’Educació.
Això fa que l’educació per a tots els alumnes sigui l’instrument més important de què disposa un país per al progrés individual i col•lectiu dels seus ciutadans. Tots els alumnes, sigui quina sigui la seva condició personal, tenen el dret de rebre l’educació de qualitat i extensió que respongui a les seves necessitats. La qualitat i l’equitat educatives estan relacionades de manera que l’una i l’altra són complementàries i imprescindibles.
«Atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació
i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa. L’administració educativa ha
d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació de l’atenció metodològica adequada.»


En aquesta fase he consultat diferent bibliografia i pàgines web, com per exemple:

AGUIRRE, A i altres.: La mediación escolar, Barcelona, Graó, 2005
BISQUERRA, R.:  Educación emocional y bienestar, Barcelona,  Praxis,2000
BOQUÉ  M. C.: Guia de mediació escola,r Barcelona, Dossiers Rosa Sensat, 2000.
CARDÚS, S.: El desconcert de l’educació, Barcelona, La Campana. 2000
COLL, C.: Psicologia de la instrucció, Barcelona, Univesitat Oberta de Catalunya, 1997
MERIEU,  P.: Referents per a un món sense referents, Barcelona, A de mestres Rosa Sensat, 2004
REYES, M.;  PUJOLÀS, P.; SERRA, J.: Un altre assessorament per a l’escola, La Galera, 2002
SALMURRI,  F.: Llibertat emocional, Barcelona, La Magrana, 2004
ALEGRE, J. (1992): Dinàmiques de Lleure. Generalitat de Catalunya. Barcelona
CUENCA, M. (1995): Temas de Pedagogia del Ocio. Universidad de Deusto.
Bilbao
 ECHEITA, G. (1997): Atenció a la diversitat i necessitats educatives especials.
Universitat Oberta de Catalunya.Edició experimental. Barcelona.
www.prisma.cat/informacio/acre/m1.pdf

FASE 1 : DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ INICIAL (DIAGNÒSTIC)

OBJECTIUS:

• Afavorir un clima de confiança que obri un espai en el qual cada participant pugui comunicar-se, establint complicitats necessàries.
• Identificar necessitats i demandes explícites i implícites.
• Estudiar la dinàmica funcional, organitzativa i metodològica de la institució.
• Conèixer les característiques de les persones, grups i contextos amb els quals s'interactua les necessitats i disposicions que facilitin una intervenció satisfactòria analitzant la informació recollida.
• Identificar la legislació o normativa que afecta la institució i les activitats que s'hi desenvolupen.

26 de març
Planificar i concretar dates d'actuació. Establint un calendari de treball amb reunions periòdiques per assolir els objectius.
S’ha parlat de l’horari establert en un principi i, hem ajustar-lo el màxim possible en els propers dos mesos. Les dates programades anteriorment quedaven molt justes a la demanda de final de projecte i més val tenir un marge de temps per qualsevol inconvenient i la revisió del mateix.


27 de març
Analitzar les característiques del centre: Ubicació, monitors, activitats... Recerca i recollida de dades sobre el context en què es troba l'organització, i sobre els destinataris potencials de l'orientació i intervenció psicopedagògica.
S’ha intentat connectar amb la persona responsable dels/les monitors/res que desenvolupen les activitats extraescolars, en aquest moment, a l’institut-escola Pi del Burgar, per tal de concretar l’horari de què disposen i per portar a terme diverses activitats conjuntes. Analitzar quins són els espais de què disposa el centre per desenvolupar les activitats extraescolars. Escollir quines serien les més adequades per portar aquestes a terme.
S’ha parlat de les activitats extraescolars que s’ofereixen en aquest moment a l’alumnat, la possibilita d’incloure en aquestes mateixes alumnat am NEE, nova oferta amb noves iniciatives ... Solament n’hi hem tret un primer esborrany.


28 de març
Seleccionar quins tipus de metodologia de treball s’ha de desenvolupar en al llarg del projecte.
Pel desenvolupament de les pràctiques s’ha de portar a terme diferents reunions informatives, d’anàlisis del problema i de presa de decisions, creatives i formatives.
En el propi assessorament, les sessions de formació han de seguir mateixa estructura. Exercicis i detecció de les idees prèvies: de reflexió i de discussió conjunta, d’exposició teòrica, de treball en equips reduïts o individual...
La fase de pla d’actuació serà molt pràctica ja que caldrà que cada participant/a experimenti, manipuli, utilitzi la seva creativitat i habilitats per poder desenvolupar els objectius proposats.
Per últim, s’hauran de realitzar les sessions d’avaluació amb la tutora, la psicopedagoga de i tots els /les participants/es implicats/es si s’escau.


29 de març
Conèixer el grup de monitors en què va destinada la formació.
S’ha elaborat una pluja d’idees per elaborar un qüestionari que ens porti a conèixer els /les monitors/res que participaran en aquest assessorament per poder desenvolupar activitats extraescolars amb la inclusió d’alumnat amb NEE. Se n’ha fet un esborrany que serà revisat i modificat, si cal en les properes sessions.


30 de març
Reunió setmanal amb la tutora per concretar i verificar la informació recollida
Conjuntament amb la tutora hem realitzat un repàs del treball elaborat durant aquests dies i de la informació recollida. Hem modificat alguns punts errats o incoherents i hem començat a realitzat algun esborrant en la primera fase de treball.
S’ha valorat força positiva la primera fase tenint en compte que ha coincidit en el final del segon trimestre escolar, entre altres coses.