FASE 4 : L’EDUCACIÓ ESPECIAL

FASE 4 :   L’EDUCACIÓ ESPECIAL

OBJECTIUS:

Ä     Prendre consciència com a monitors/res que amb la interacció amb els alumnes contribuïm a la seva construcció personal.

Ä     Desenvolupar la necessitat de formar-se per poder educar posteriorment als alumnes en NEE:

·       Consciència i regulació emocional.

·       Autoestima.

·       Habilitats socio-emocionals.

·       Habilitats de vida.

Ä     Descobrir les emocions del monitoratge dins de l’entorn extraescolar associant emocions a la feina de cada dia.

23 d’abril

Elaborar una graella amb les diferents valoracions de l’alumnat amb NEE que forma part del centre.

Vaig elaborar una taula amb tot l’alumnat amb NEE i les seves característiques. D’aquesta manera podré conèixer els seus trets principals i estudiar cada cas en particular.

La graella esta composta pels diferents nivells d’edat que ens trobem al centre (des de P3 a 2n d’ESO. Per altra banda, si es tracta d’alumnes amb NEE (amb dictàmen o pendents de valoració), NEE SOCIALS, NEE NOU VINGUTS, UEE/USE o AA. Cada requadre l’he emplenat amb el nom de l’alumne/a i especificant el tipus de síndrome que presenta si es que està definit.

En tractar-se d’un centre de 3 a 16 anys, presenta una diversitat d’alumnat amb NEE i amb característiques diferents. Tot i així, es tindran presents per l’elaboració del projecte.

24 d’abril

Reunió amb la tutora per  fer un seguiment del desenvolupament de l’activitat.

Hem continuat la revisió i modificació de la informació recollida al llarg de la setmana del 16 al 20 d’abril. Deixant plasmat i acordats el diferents punts que cal desenvolupar al llarg d’aquesta setmana:

·       Observació de l’alumnat amb NEE.

He intentat observar directament a l’alumnat amb NEE i comprovar quines són les habilitats que poden desenvolupar i quins són els seus límits. Tinc previst de continuar aquesta tasca per completar l’exercici. Tot i que no m’és fàcil coordinar el meu horari amb la presència d’ells/elles en el centre (he demanat dues de les hores de suport en el centre, poder-les destinar a la visita de l’alumnat).

·       Continuar estudiant cada NEE

A partir dels trets principals de cada NEE i l’estudi que presenta cada alumnat he anat coneixent l’alumnat i les seves necessitats.

·       Emplenar la graella amb característiques que presenta cada tipus de NEE.

Després d’elaborar la graella i haver conegut els trets principals de cada alumne/a he emplenat la graella per tenir de forma més esquemàtica les diferents NEE que comptem en l’escola Pi del Burgar.

Coll, C., Ponce, A., Vega, B. (1998). Ocio y personas con retraso mental. Editorial CCS.  Madrid.

Echeita, G. (1997): Atenció a la diversitat i necessitats educatives especials. Universitat Oberta de Catalunya.Edició experimental. Barcelona

Gallardo, Ma. V.; Salvador, Ma. L. (1994): Discapacidad motorica. Aspectos psicoevolutivos y educativos. Ediciones Aljibe. Archidona (Malaga)

25 d’abril

Vaig entregar el qüestionari a els participant per tal d’esbrinar quins coneixements en tenien sobre l’alumnat amb NEE present a l’escola, quines eren les seves mancances i les seves habilitats davant de grups de treball... Calia que abans de divendres me’l presentessin per tal de poder conèixer el punt de partida dels nostres participants.

L’activitat consistia en una presentació i una explicació de quin era l’objectiu d’aquella activitat i demanar la realització de l’exercici de manera adequada.

ENQUESTA: Registre per detectar el punt de partida

Intentarem reflexionar i donar resposta a  les següents preguntes per determinar la pròpia visió:

1.      Has desenvolupat  mai cap activitat amb la inclusió de l’ alumnat amb NEE? Si és que sí quina?

2.     Per quin motiu creus que l’alumnat amb NEE no assisteix a les extraescolars?

3.     Creus que és un inconvenient que l’alumnat amb  NEE formin part del grup de treball de les activitats extraescolars? Per què?

4.     T’agradaria viure aquesta experiència i compartir-la amb altres companys i companyes? De quina manera?

5.     Quin tipus d’activitat extraescolar veus més adequada per la inclusió d’ alumnat amb diversitat? Posa almenys un exemple.

26 d’abril

Vaig estar pendent de les primeres entregues dels qüestionaris i donar resposta davant qualsevol dubte.

Amb l’ajut de les primeres respostes ja vaig començar a tenir una primera idea del grup de treball: quines eren les seves intencions, les seves necessitats i interessos...

27 d’abril

Junt amb la tutora  vam revisar els treballs entregats pels monitors i poder descobrir de quin tipus de grup es tractava. A més vam començar a deixar anar alguna idea per poder desenvolupar en la pràctica.

	Activitat...	Motiu...	inconvenient	experiència	exemple
Participant 1

FASE 3 : ASSESSORAMENT. Assessorament per introduir alumnes amb NEE a activitats extraescolar.

OBJECTIUS:

•     Reflexionar a partir de situacions significatives el “problema” a resoldre.    
•     Definir els objectius a desenvolupar

16  d’abril

Elaboració d’entrevistes, qüestionaris de reflexió i registres per recollir la informació dels aspectes educatius, personals i socials necessaris per  a la intervenció.

Vaig intentar elaborar un seguit de  preguntes que em portin a conèixer els aspectes educatius del centre. Aquesta entrevista es desenvoluparà a l’equip educatiu i a algun membre del claustre.
També he començat a fer un esborrany de les diferents qüestions que em portaran a conèixer millor les necessitats del centre, les característiques dels monitors/es i saber i quin ha de ser el punt de partida de la intervenció no formal




17  d’abril

Observació directa a l’aula i al pati i posterior anàlisi de la situació de les relacions interpersonals al centre.
Tant aquest dia, com altres de la setmana, vaig acudir en les diverses activitats extraescolars que es porten a terme a l’institut-escola Pi del Burgar: futbol, anglès, música i  Hip hop.
Vaig poder observar que cap dels alumnes amb NEE assisteixen en aquestes activitats. Els/les monitors/es no sabien el per què de la qüestió, però la seva resposta es generalitzava en: no són classes preparades per assistir-hi aquest tipus d’alumnat i tampoc s’havien plantejat el cas.




18  d’abril

Reunió amb l’equip directiu per identificar, aclarir i compartir els diferents problemes que es troben en la seva tasca.

Fou una reunió complexa, ja que presentaren la necessitat de desenvolupar : 
FORMACIÓ AL MONITORATGE PER TAL DE FOMENTAR EXTRAESCOLARS AMB ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.

Es tracta d’un tema aparcat en aquest centre, però creuen que es necessita donar la possibilitat del servei de les extraescolars a tot l’alumnat present a l’escola.
Vaig presentar quina era la meva intenció davant la seva problemàtica i com hi intervindria.




19  d’abril

Recollida i anàlisi de la informació de la documentació interna de l’escola i de les dades dels alumnes i famílies per conèixer les característiques de l’alumnat i el tractament de les actituds, metodologies i estratègies que s’utilitzen.

Amb l’ajut de la tutora externa i de la secretària del centre, vaig poder consultar la documentació necessària per estudiar els casos d’educació especial que ens trobem en el centre.
Com que ens trobem amb alumnes que estan pendents de valoració per part de l’EAP, vaig trobar necessari comentar els trets dels alumnes amb algunes de les professores d’educació especial  i de l’USEE. Elles em van ajudar a completar el seu historial i poder conèixer quins són els trets característics que presenten.



20  d’abril

Reunió amb la tutora per  fer un seguiment del desenvolupament de l’activitat.

Em vaig trobar amb la tutora externa per consultar tota la informació recollida al llarg de la setmana. Però, no vam poder acabar l’activitat.
Mentre, vaig seguir treballant amb la recerca d’informació, ja que alguns dels punts treballats durant la setmana, havien quedat incomplerts.

FASE 2 : DETERMINACIÓ D’UN ÀMBIT DE MILLORA

OBJECTIUS:

•     Conèixer i aprofundir en les diferents aportacions teòriques, base conceptual del projecte. 
•     Identificar les necessitats d’intervenció: anàlisi del context i recollida d’informació.

10 d’abril

Recollida de material, lectura i reflexió de les diferents aportacions teòriques:
•    Concepció socioconstructivista d’ensenyament / aprenentatge.

Aquest dia em vaig dedicar a consultar diversa informació sobre:  socioconstructivista d’ensenyament / aprenentatge. Tot i trobar molta informació relacionat amb el tema, vaig fer un buidat i anotar allò més interessant i més útil pel meu projecte. Com per exemple:
“El constructivisme parteix del plantejament que un coneixement construït per l'aprenent mateix és més fàcilment transferible a noves situacions, o situacions similars, que coneixements adquirits més o menys mecànicament.

Hi ha tres factors que intervenen en el procés d’aprenentatge
factors interns (processos cognitius),les seves experiències (coneixements acumulats), factors ambientals (proveïdors de noves experiències)
Socio-constructivisme. Basat en moltes de les idees de Vygotsky, considera també els aprenentatges com un procés personal de construcció de nous coneixements a partir dels sabers previs (activitat instrumental), però inseparable de la situació en la que es produeix. Els dóna connectant l’experiència personal i el coneixement base de l’estudiant i es situa en un context social on ell construeix el seu propi coneixement a través de la interacció amb altres persones. (Piaget)

Com a objectius educatius es planteja:
•    Potenciar el desenvolupament del discent i promoure la seva autonomia moral i intel•lectual.
•    Contribuir a la gènesis de persones capacitades a fer coses noves.
•    Formar ments crítiques, que puguin verificar i no acceptar tot el que se’ls ofereix.
•    Assolir el pensament racional.
•    A l’ensenyament l’objectiu consisteix en afavorir en l’aprenent la construcció significativa i representativa de l‘estructura del món, i capacitar-lo perquè pugui elaborar i interpretar la informació existent.



11 d’abril

Recollida de material, lectura i reflexió de les diferents aportacions teòriques:
•    Les aportacions de la teoria sistèmica i de la comunicació humana.
Ha estat una altra jornada de treball teòric, la qual em vaig dedicar a buscar diversa informació sobre la teoria sistemàtica i la comunicació humana en relació a la “formació al monitoratge per tal de fomentar extraescolars amb alumnat amb necessitats educatives especials”:

La pedagogia sistèmica és l'art d'ensenyar des d'aquesta mirada amplia que ens permet veure l'organització, interacció dels elements de l'escola i l'estructura espacial que conforma, el lloc i funcions de cadascun dels seus elements, així com les pautes que connecten la família i el diferents elements de l'escola. Es l'aplicació dels ordres que ha descobert Bert Hellinger a totes les facetes del fet educatiu, en la organització del centres educatius, dels equips docents, la relació família-escola, el treball a l'aula, tutoria, relació professors-alumnes, professors-professors, en el continguts curriculars, en les relacions entre alumnes, en intervencions específiques, atenció a la diversitat, etc.

La finalitat essencial es trobar l'ordre natural, identificar els desordres i ocupar el lloc que ens correspon, sigui com a pares, mares, com a professors o com alumnes.
La pedagogia sistèmica  es refereix a  contextualitzar a tots els elements del fet educatiu i percebre els ordres i desordres que es donen en un moment donat. L'enfocament sistèmic posa la mirada en la connectivitat relacional. L'epicentre del succés és l'acció recíproca tant sigui entre òrgans, components d'una família, d'una escola o de qualsevol grup humà, per tant és una educació centrada en la relació i els vincles. Suposa ampliar la mirada a totes aquelles dimensions que estan incidint en la nostra vida.







12 d’abril

   Recollida de material, lectura i reflexió de les diferents aportacions teòriques:
•    Concepció humanista:



Estimula la presència renovadora en la societat per aconseguir que sigui més humana i més justa.

Concreta la realització gradual i progressiva dels nostres objectius, amb la col•laboració de tots els membres de la institució.


Fomenta la voluntat d'apropar-se a l´alumne/a i a les seves famílies, per mitjà de l'acció tutorial, xerrades orientatives i docència personalitzada


Afavoreix l'amor i el respecte per la natura, immersos en un ambient urbà, connectem amb ella, per a desenvolupar la sensibilitat dels alumnes i d'aquesta manera, aconseguir un bon equilibri físic i psíquic.


Fomenta la síntesi i la coherència per a aconseguir un nivell acadèmic d'un alt grau d'excel•lència



  13 d’abril

 Elaboració de la síntesi del marc teòric i legal, definint les idees bàsiques que fonamenten la intervenció.

      Presentació: Com treballar les extraescolars a l’escola? :

El marc legal contempla que l’alumnat amb NEE ha de veure ateses les seves necessitats educatives d’igual manera que s’atenen les d’aquells altres alumnes que presenten necessitats educatives de suport per a discapacitats, dèficits cognitius, o trastorns del desenvolupament i de la conducta. Així ho contempla la Llei Orgànica de l’Educació.
Això fa que l’educació per a tots els alumnes sigui l’instrument més important de què disposa un país per al progrés individual i col•lectiu dels seus ciutadans. Tots els alumnes, sigui quina sigui la seva condició personal, tenen el dret de rebre l’educació de qualitat i extensió que respongui a les seves necessitats. La qualitat i l’equitat educatives estan relacionades de manera que l’una i l’altra són complementàries i imprescindibles.
«Atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació
i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa. L’administració educativa ha
d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació de l’atenció metodològica adequada.»


En aquesta fase he consultat diferent bibliografia i pàgines web, com per exemple:

AGUIRRE, A i altres.: La mediación escolar, Barcelona, Graó, 2005
BISQUERRA, R.:  Educación emocional y bienestar, Barcelona,  Praxis,2000
BOQUÉ  M. C.: Guia de mediació escola,r Barcelona, Dossiers Rosa Sensat, 2000.
CARDÚS, S.: El desconcert de l’educació, Barcelona, La Campana. 2000
COLL, C.: Psicologia de la instrucció, Barcelona, Univesitat Oberta de Catalunya, 1997
MERIEU,  P.: Referents per a un món sense referents, Barcelona, A de mestres Rosa Sensat, 2004
REYES, M.;  PUJOLÀS, P.; SERRA, J.: Un altre assessorament per a l’escola, La Galera, 2002
SALMURRI,  F.: Llibertat emocional, Barcelona, La Magrana, 2004
ALEGRE, J. (1992): Dinàmiques de Lleure. Generalitat de Catalunya. Barcelona
CUENCA, M. (1995): Temas de Pedagogia del Ocio. Universidad de Deusto.
Bilbao
 ECHEITA, G. (1997): Atenció a la diversitat i necessitats educatives especials.
Universitat Oberta de Catalunya.Edició experimental. Barcelona.
www.prisma.cat/informacio/acre/m1.pdf

FASE 1 : DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ INICIAL (DIAGNÒSTIC)

OBJECTIUS:

• Afavorir un clima de confiança que obri un espai en el qual cada participant pugui comunicar-se, establint complicitats necessàries.
• Identificar necessitats i demandes explícites i implícites.
• Estudiar la dinàmica funcional, organitzativa i metodològica de la institució.
• Conèixer les característiques de les persones, grups i contextos amb els quals s'interactua les necessitats i disposicions que facilitin una intervenció satisfactòria analitzant la informació recollida.
• Identificar la legislació o normativa que afecta la institució i les activitats que s'hi desenvolupen.

26 de març
Planificar i concretar dates d'actuació. Establint un calendari de treball amb reunions periòdiques per assolir els objectius.
S’ha parlat de l’horari establert en un principi i, hem ajustar-lo el màxim possible en els propers dos mesos. Les dates programades anteriorment quedaven molt justes a la demanda de final de projecte i més val tenir un marge de temps per qualsevol inconvenient i la revisió del mateix.


27 de març
Analitzar les característiques del centre: Ubicació, monitors, activitats... Recerca i recollida de dades sobre el context en què es troba l'organització, i sobre els destinataris potencials de l'orientació i intervenció psicopedagògica.
S’ha intentat connectar amb la persona responsable dels/les monitors/res que desenvolupen les activitats extraescolars, en aquest moment, a l’institut-escola Pi del Burgar, per tal de concretar l’horari de què disposen i per portar a terme diverses activitats conjuntes. Analitzar quins són els espais de què disposa el centre per desenvolupar les activitats extraescolars. Escollir quines serien les més adequades per portar aquestes a terme.
S’ha parlat de les activitats extraescolars que s’ofereixen en aquest moment a l’alumnat, la possibilita d’incloure en aquestes mateixes alumnat am NEE, nova oferta amb noves iniciatives ... Solament n’hi hem tret un primer esborrany.


28 de març
Seleccionar quins tipus de metodologia de treball s’ha de desenvolupar en al llarg del projecte.
Pel desenvolupament de les pràctiques s’ha de portar a terme diferents reunions informatives, d’anàlisis del problema i de presa de decisions, creatives i formatives.
En el propi assessorament, les sessions de formació han de seguir mateixa estructura. Exercicis i detecció de les idees prèvies: de reflexió i de discussió conjunta, d’exposició teòrica, de treball en equips reduïts o individual...
La fase de pla d’actuació serà molt pràctica ja que caldrà que cada participant/a experimenti, manipuli, utilitzi la seva creativitat i habilitats per poder desenvolupar els objectius proposats.
Per últim, s’hauran de realitzar les sessions d’avaluació amb la tutora, la psicopedagoga de i tots els /les participants/es implicats/es si s’escau.


29 de març
Conèixer el grup de monitors en què va destinada la formació.
S’ha elaborat una pluja d’idees per elaborar un qüestionari que ens porti a conèixer els /les monitors/res que participaran en aquest assessorament per poder desenvolupar activitats extraescolars amb la inclusió d’alumnat amb NEE. Se n’ha fet un esborrany que serà revisat i modificat, si cal en les properes sessions.


30 de març
Reunió setmanal amb la tutora per concretar i verificar la informació recollida
Conjuntament amb la tutora hem realitzat un repàs del treball elaborat durant aquests dies i de la informació recollida. Hem modificat alguns punts errats o incoherents i hem començat a realitzat algun esborrant en la primera fase de treball.
S’ha valorat força positiva la primera fase tenint en compte que ha coincidit en el final del segon trimestre escolar, entre altres coses.